respecte

Avui he après una altra cosa: les coses són com tu vols que siguin. I no, no estic parlant que tu puguis canviar el món.

El que vull dir és que si tu vols pensar que algú és tonto, ell ho notarà que ho penses, i la manera que no es comporti així és que tu no ho pensis.

I no dic que aneu pel món amb el ciri a la mà, si algú et puteja, t’està putejant, però si el tractes com a tal, llavors és quan les coses van malament. L’has de tractar com si no en fos, i llavors potser no n’és.*

Li has de deixar espai. Espai perquè pugui ser-ne i perquè pugui no ser-ne.

Ho dic perquè moltes vegades les pròpies intuïcions sobre els altres són un problema per la pròpia relació.

Perquè el problema és la relació, no que l’altre sigui tonto o cabró.

* en el fons això és el que els cristians fa uns dos mil anyets que saben: que s’ha de separar el pecat del pecador.

intel·ligència i riquesa

En principi, intel·ligència i riquesa són dues coses que es valoren. Et diuen “tal és intel·ligent” i tu fas “ohhh”, i el mateix amb algú que és ric.

Està bé no sé tonto, i està bé tenir diners per poder viure amb tranquil·litat. Però ni diners ni intel·ligència et donen felicitat.

Ei, amb la frase anterior us he atrapat. 😛 No, no faré el préssec dient que el súmmum de tot és la felicitat. 🙄 A vegades ets feliç, i a vegades no. Seguim endavant. 😉

La intel·ligència i la riquesa el que no fan és omplir res. Pots ser ric i intel·ligent i completament prescindible. No diràs res interessant per ser intel·ligent i ric.

Així que focalitzeu-vos en altres coses. En la voluntat, per exemple. Sobreposeu-vos a vosaltres mateixos i feu coses que no voleu fer. O focalitzeu-vos en saber llegir. No és fàcil llegir un llibre complicat. És fàcil anar passant pàgines. O focalitzeu-vos en saber escoltar.

Aquestes coses sí que tenen mèrit.

feixisme en 10 fàcils passos

Fascist America, in 10 easy steps | Special reports | Guardian Unlimited

Article que explica els passos que va fent Bush i les semblances històriques d’altres règims que van acabar en feixisme.

És interessant llegir-lo poc a poc i pensant cada cosa que va dient. Jo faig un micro-resum dels punts:

  1. crea un enemic extern i intern per tal de retallar llibertats.
  2. crea una presó no regida per les lleis de la democràcia.
  3. crea un grupet de gent que terroritza la població, també per sobre les lleis. paramilitars, o polícia d’elite, o el que sigui.
  4. crea un sistema de vigilància interna.
  5. limita les accions de grups civils
  6. empresona i allibera ciutadans arbitràriament (per cert, llegiu això)
  7. empresona persones clau
  8. controla la premsa
  9. quan algú discrepa es diu que està traicionant
  10. suspendre la llei 🙂

Dues coses interessants que diu (amb la meva traducció patillera 😉

primera cosa) van embrutant les notícies, i els ciutadans ja no saben què és veritat i què manipulat, i de mica en mica es va relaxant el seu interès per saber la veritat.

segona cosa) En tota societat, mentre es va tancant (fent-se feixista), tot va tranquil i ningú nota res, de tant en tant es diu que han detingut a algú, però tot segueix igual, es segueixen imprimint diaris i es segueix veient la tele.

disserció sobre preus

Camels and Rubber Duckies – Joel on Software

Ara no sé si ja vaig posar aquest article, però si teniu la paciència de llegir-lo tot, aprendreu algunes coses de com els professionals posen preu a les coses que comprem.

Perquè, per si no ho sabeu, les coses no valen el que en paguem. I si creuen que poden pujar el preu i seguir venent, ho fan, evidentment. De fet, el que fan és vendre la mateixa cosa a diferents preus per captar tot el mercat potencial de compradors. Perquè si a tu el producte et costa 10 de fer i algú en vol pagar 100, doncs li vens, però també li vens al que només en vol pagar 20. El secret està en trobar qui en paga 100 i qui només en pagarà 20.

Au, això és un resum del que recordo.

passejant per Sant Jordi

En el meu altre bloc SpainNews he posat tres entrades amb fotos fetes avui, Diada de Sant Jordi. 🙂

el PP es fa gran

Iniciativa es fa lletja i desapareix

España ens estima

El que em sap greu és que abans aquest bloc el llegia més gent i SpainNews no el llegia casi ningú. I ara és al revés. 😐 De fet, em sap greu que interessi més la política 🙄 que els meus consells informàtics. 😥

preus de dominis

He trobat una web que fa valoracions de dominis, i diu que mai9.net val uns 9 mil dolars. Que pensava que era molt fins que he mirat caballe.com que val 287 mil dolars. O per exemple, vilaweb.com que val 2 milions i mig. bcn.es diu que val 39 milions. barcelona.com val 4 milions.

Com a mínim tinc la tranquilitat que el mateix domini de valoracions només val 2 mil dolars. :mrgreen:

escoltar música fa 10 anys

Avui estava sopant (com tinc costum) i he sentit una cançó que fa molt no escoltava (per falta de costum): Supertramp – You Win, I Lose.

La reflexió ha estat que fa una mica més de 10 anys, tenir música era difícil, i per això escoltava moltes vegades la mateixa cançó. I quan trobaves música que t’agradava i encara l’escoltaves més.

Jo tinc l’àlbum de Supertramp en MP3, però no l’escolto. Com l’he d’escoltar si sempre tinc el pandora obert? I tinc el Pandora perquè no vull escollir. No vull posar-me a triar entre mil mp3.

Recordo que fa 13 anys em vaig comprar un CD (God Shuffled His Feet) i vaig estar un mes sense, mentre passava de mà en mà per la classe. I sort que les còpies en casset també passaven de mà en mà.

I un altra cosa relacionada amb l’abans i el després. M’agrada veure el programa The Daily Show. Aquí teniu el capítol de 12 d’abril. Diu que se l’han baixat 3 mil persones. Ara estava buscant un capítol del 2005, i ja no està a la xarxa. Al 2005 també se’l baixaven tantes persones com ara. Però ja no hi és. Ha desaparegut.

Com a mínim els CDs costava més que desapareguessin. Ara tens tots els MP3 o AVI que vulguis, però desapareixen. Imagina’t una biblioteca que perden els llibres de més de tants anys. Imagina’t una biblioteca amb infinits llibres. Imagina’t una biblioteca amb infinits llibres i tots desconeguts.

El motiu que em va fer començar a escriure SpainNews va ser tenir en un lloc totes les notícies que creia rellevants per recordar-les en el futur. També m’ha passat escrivint en aquell bloc. Un dia llegeixo una notícia, el Google News té desenes d’enllaços a diferents webs que en parlen. Passen uns dies, torno a buscar la notícia i ha desaparegut. I ja no la puc tornar a trobar. El passat a desaparegut.

comentari a l’alcaldable de Girona

A l’alcadable de CiU a Girona no li va agradar un comentari meu. Vaig cometre la imprudència de guardar-me’l abans d’enviar-lo, i aquí el deixo, imprudentment també.

És un comentari de quan va passar això de l’autodeterminació entre ERC i CiU. L’escrit de l’alcaldable on havia d’anar el meu comentari és aquí.

Doncs a mi l’argumentació em sembla més a argumentari i ideologia de CiU que a un argument pensat després de saber la notícia de la proposta de referèndum.

Per exemple, això que l’estratègia d’Esquerra generi desafecció a la idea de llibertat nacional, em sembla vingut d’un altre planeta i ple de retòrica.

Igual que la frase “Som molts els qui pacientment i de forma discreta treballem perquè Catalunya el pugui exercir algun dia, i hi continuarem treballant el temps que faci falta.” És aquesta idea del bon català treballador que no fa soroll. Que em sembla molt bé que treballis així, però això no vol dir que els que treballen diferent estiguin només canviant cromos.

I critiques a ERC perquè ho diu ara això del referèndum i no a les eleccions. Doncs Mas també ho ha dit fa poc que vol un front nacional amb ERC.

També vaig comentar el seu escrit en el meu bloc queixós SpainNews.