nunca nueve

Ara no sé si és puritanisme, calvinisme, protestantisme o el qualsevol altre isme anglosaxó. Però aquí tenim un exemple, del que a mi em sembla és prendre’s les coses a l’estil no-mediterrani, no-catòlic, no-latino.

El cas és, un noi li compra a la nòvia un super-anell de 3000€, li vol regalar el dia de Nadal. A la feina de la noia fan una festa d’aquestes d’abans de Nadal, i pam, la noia li fa una mamada al jefe. Al noi li diuen i truca a una ràdio perquè truquin a la noia per fer-li una broma. La broma és trucar a la noia fent veure que truquen de la joieria buscant el noi, i fent veure que s’equivoquen li diuen que li ha comprat un anell. I quan s’ho ha cregut (la primera pregunta de la noia és: “i quant val?”), llavors li diuen que hauria pogut guanyar l’anell però que la veritat és que el noi la deixa i ella es queda sense anell, i que la fa fora de casa.

Fort, veritat?

Amb exemples com aquests és ben fàcil entendre perquè latinoamèrica està com està*, i perquè USA ha arribat on ha arribat.

* sobretot després de veure com a la madre patria, el líder de l’oposició fa manifes defensant la nación española dels presos en vaga de fam.

PD: afortunadament tenim internet i ara els catalans podrem fer les coses com les fan allà dalt i prescindir de com les fan aquí al costat.

PPD: si heu arribat fins aquí i encara voleu llegir més, seguiu amb els comentaris a digg