la Sanitat Pública afavoreix la meditació
Un matí qualsevol a la ciutat de Barcelona. Tinc hora a les 9:13 al CAP Maragall per fer-me un anàlisi.
Arribo, la sala d’espera està tan plena que no es pot passar. Passo pel mostrador i em donen el número 113, van pel 35. Senyors, quan m’haurien de fer l’anàlisi a mi, encara hi ha 80 persones esperant.
Prometo que m’he quedat per escriure-ho al bloc. M’han atès a les 10 i quart, una hora més tard.
He tingut la sensació d’estar a Cuba, un lloc on les coses són públiques i per tant no són de ningú, i quan aconsegueixes alguna cosa, la gent està contenta. Jo, ara tinc sensacions mixes: Estic content perquè he anat allà, i m’han fet un anàlisi sense obrir la cartera. I estic frustrat perquè m’han fet esperar una hora. Si hagués estat un lloc privat, m’hauria posat com una moto, però clar, és un lloc públic i com diuen alguns, encara hauríem de donar les gràcies de que funcioni. Serà aquest sentiment catòlic de donar gràcies pel pa que Déu ens dóna.
4 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
February 22nd, 2007 @ 20:41 (903)
Si se suposa que t’ofereixen un servei, públic o privat, és el teu dret com a consumidor o usuari queixar-te. Lo prometido es deuda
February 23rd, 2007 @ 12:09 (547)
vols dir que hauria pogut demanar un full de reclamacions?
March 18th, 2007 @ 22:22 (973)
És curiós perquè, sé de bona tinta que, fa mesos que al CAP Maragall no donen números al taulell per fer-se una anàlisi… vols dir que la qüestió no serà queixar-se de la sanitat pública com sigui? I si realment volies queixar-te, perquè no vas fer el que diu moz?
March 19th, 2007 @ 3:01 (167)
Bé, doncs pregunta quanta gent es va fer l’analisi aquell dia i com s’ho van fer per organitzar tanta gent. La meva resposta és que estavem tots amb el tiquet de super a la mà esperant que la pantalleta sortís el nostre número.
L’altre cop que em vaig fer l’analisi no vaig anar amb tiquet de super i casi no hi havia gent esperant.
Em sorprenen dues idees que tens.
1) que dubtis que digui la veritat en això dels tiquets. Ja sé que tothom pot pensar dels altres que menteixen, però vaja, em sorprèn en aquest cas.
2) també em sorprèn que pensis que m’ho puc haver inventat per queixar-me de la sanitat pública sigui com sigui.