nunca nueve

L’altre dia vaig passar per l’fnac de l’illa diagonal. Vaig entrar i a la porta vaig veure la videoconsola Wii, vaig anar fins a la secció i no en vaig veure cap, tenien la PS2 i la Xbox 360. La PS2 és pura antigüetat, la Xbox 360 del costat tenia uns gràfics impressionants. Vaig intentar jugar-hi.

Curiosament les dues PS2 estaven plenes i amb espectadors, a la Xbox 360 hi havia un noi i jo i un altre mirant. Va marxar el noi de seguida, i com que l’altre va marxar em vaig posar a jugar-hi. Em van matar de seguida, no sabia com anava res. La consola té mil botons que no se sap com van, has de moure dos joysticks a la vegada (per apuntar la pistola i per moure’t pel terreny).

La qüestió, després que em matessin dues vegades sense que sabés ni què havia de fer perquè no em matessin, vaig deixar la videoconsola i s’hi va posar l’únic espectador que tenia (la PS2 seguia tenint més espectació). El paio sabia què s’havia de fer, i va anar fent. Quan feia uns 10 minuts i no l’havien matat i ell ho havia matat tot, va deixar el comandament i va marxar, ni un somriure a la cara.

Jo no m’hi vaig posar un altre cop perquè ho vaig veure molt complicat. Quan vaig marxar de l’fnac vaig pensar que això de la Xbox 360 no era jugar, era treballar. Tens una feina: anar passant pantalles, i no et diverteixes gens.

Mentrestant em vaig quedar amb les ganes de provar la Wii.

Companys, després d’aquell dia, penso que la Wii guanyarà la pròxima batalla de les videoconsoles. PS3 i Xbox 360 gràcies per participar.

La PS3 ja no cal ni veure-la, arriba tardíssim amb un preu altíssim i fent el mateix que la Xbox 360. Si no fos per la Wii això no seria un problema.