nunca nueve

Avui he parlat amb un cosí, una mica més gran que jo, i infinites més canes. Parlant, parlant, ha sortit que fa uns dies m’havia creuat amb el seu pare quan anava a fer-me una anàlisi i que ell havia mostrat preocupació per si estava bé, li dic que li digui que havia sortit tot bé. Llavors ell diu que és normal que hagi sortit tot bé, llavors li dic que a una amiga li va sortir que tenia colesterol i que ara havia de menjar tants ous ferrats, i llavors em diu que per això ell no hi va, així pot seguir menjant de tot.

A mi tot això m’ha sorprès molt. La meva mare m’havia explicat que el meu pare, fa uns anys (espero que molts), quan un dentista li va dir que li havien de treure una dent, ell va dir que no, que aquella dent era seva.

Però que el remei del meu cosí contra el colesterol sigui mirar cap a un altre costat i seguir menjant ous ferrats, se m’ha fet molt estrany. I no puc deixar de recordar aquest escrit.