I m’ha agradat això que pels científics, desordenar no sigui un concepte negatiu. Així, ara, jo podré fer el mateix que el profe de ioga, però defensant el desordre

Em sap greu pel teu profe de ioga, però l’aigua ni mostra rebuig ni es desordena… senzillament, donat que el so de la música (rock o qualsevol altra) és una ona, i tenint en compte el concepte de la dualitat ona-partícula, el que li passa a l’aigua és que les seves molècules reben un xoc elàstic per part de les partícules d’aquesta ona sonora i hi reaccionen canvinat l’angle d’equilibri que hi ha entre l’àtom d’O i els dos àtoms d’H. En intentar recuperar l’equilibri geomètric de la molècula, forçat pels dos parells d’electrons lliures situats a la zona d’influpencia de l’àtom d’O i els dos enllaços covalents entre l’O i els dos H, les molècules es mouen interaccionant les unes amb les altres. Això no és ben bé desordre, sinó reordenament.

D’altra banda, les lleis de la química, ja sigui a nivell quèntic o no, van en el sentit que les coses (entengui’s canvis, alteracions, interaccions…) passen per intentar assolir un màxim d’entropia i un mínim d’energia, per tant, el fet que l’aigua es desordeni no té perquè ser necessariament una cosa “dolenta”.

Au, em sembla que això és tot.