sobresaturació de Ioga
Pateixo una sobresaturació de Ioga, o més ben dit, de les coses estranyes que ens diu el profe de ioga quan es fa el profund.
Llegiu el que escrivia fa un any i quatre mesos del ioga.
Estic saturat de:
- que el so ‘om’ sigui el que té més energia de l’univers.
- que el Sànscrit sigui una llengua sagrada.
- que l’aigua tingui personalitat i mostri el seu rebuig al soroll desordenant-se quan li poses un altaveu amb música rock.
- que intentin que els científics demostrin “el que els mestres de ioga fa milenis que saben” (veure punt anterior).
- que sempre hi hagi algú que ens intenti enganyar, ja sigui venent-nos menjar poc saludable (vaques boges i derivats), ja sigui dient que els polítics són una tapadera per un govern ocult que ho controla tot.
- que els tsunamis siguin una prova del desordre de l’energia còsmica i que per equilibar-ho haguem de meditar immobils amb els ulls tancats.
És una pena perquè ja no recordo les paraules concretes, però el punt 3 és talment la justificació que per Sant Joan no hem d’anar a tirar petards. Una altra tècnica que fa servir és que en el passat tot anava millor i que és ara que estem perduts, i fem soroll i bevem alchol com una simple diversió, sense entendre el sentit espiritual originari de la festa de Sant Joan i l’ordenació còsmica que es dona aquell dia.
Malgrat això, continuo pensant que val la pena fer-ne. Hi ha beneficis secundaris, llegiu el k deia fa un any, per no repetir-me.
2 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
July 14th, 2006 @ 11:45 (531)
Em fa gràcia això que dius de que l’aigua mostra rebuig i es desordena quan escolta rock.
Em sap greu pel teu profe de ioga, però l’aigua ni mostra rebuig ni es desordena… senzillament, donat que el so de la música (rock o qualsevol altra) és una ona, i tenint en compte el concepte de la dualitat ona-partícula, el que li passa a l’aigua és que les seves molècules reben un xoc elàstic per part de les partícules d’aquesta ona sonora i hi reaccionen canvinat l’angle d’equilibri que hi ha entre l’àtom d’O i els dos àtoms d’H. En intentar recuperar l’equilibri geomètric de la molècula, forçat pels dos parells d’electrons lliures situats a la zona d’influpencia de l’àtom d’O i els dos enllaços covalents entre l’O i els dos H, les molècules es mouen interaccionant les unes amb les altres. Això no és ben bé desordre, sinó reordenament.
D’altra banda, les lleis de la química, ja sigui a nivell quèntic o no, van en el sentit que les coses (entengui’s canvis, alteracions, interaccions…) passen per intentar assolir un màxim d’entropia i un mínim d’energia, per tant, el fet que l’aigua es desordeni no té perquè ser necessariament una cosa “dolenta”.
Au, em sembla que això és tot.
July 14th, 2006 @ 17:19 (763)
ho has explicat molt bé
jo l’explicació la resumia amb que l’energia del so es transforma i desordena les molècules d’aigua.
I m’ha agradat això que pels científics, desordenar no sigui un concepte negatiu. Així, ara, jo podré fer el mateix que el profe de ioga, però defensant el desordre