sobresaturació de Ioga

Pateixo una sobresaturació de Ioga, o més ben dit, de les coses estranyes que ens diu el profe de ioga quan es fa el profund.

Llegiu el que escrivia fa un any i quatre mesos del ioga.

Estic saturat de:

  1. que el so ‘om’ sigui el que té més energia de l’univers.
  2. que el Sànscrit sigui una llengua sagrada.
  3. que l’aigua tingui personalitat i mostri el seu rebuig al soroll desordenant-se quan li poses un altaveu amb música rock.
  4. que intentin que els científics demostrin “el que els mestres de ioga fa milenis que saben” (veure punt anterior).
  5. que sempre hi hagi algú que ens intenti enganyar, ja sigui venent-nos menjar poc saludable (vaques boges i derivats), ja sigui dient que els polítics són una tapadera per un govern ocult que ho controla tot.
  6. que els tsunamis siguin una prova del desordre de l’energia còsmica i que per equilibar-ho haguem de meditar immobils amb els ulls tancats.

És una pena perquè ja no recordo les paraules concretes, però el punt 3 és talment la justificació que per Sant Joan no hem d’anar a tirar petards. Una altra tècnica que fa servir és que en el passat tot anava millor i que és ara que estem perduts, i fem soroll i bevem alchol com una simple diversió, sense entendre el sentit espiritual originari de la festa de Sant Joan i l’ordenació còsmica que es dona aquell dia.

Malgrat això, continuo pensant que val la pena fer-ne. Hi ha beneficis secundaris, llegiu el k deia fa un any, per no repetir-me.

2 thoughts on “sobresaturació de Ioga

  1. Em fa gràcia això que dius de que l’aigua mostra rebuig i es desordena quan escolta rock.

    Em sap greu pel teu profe de ioga, però l’aigua ni mostra rebuig ni es desordena… senzillament, donat que el so de la música (rock o qualsevol altra) és una ona, i tenint en compte el concepte de la dualitat ona-partícula, el que li passa a l’aigua és que les seves molècules reben un xoc elàstic per part de les partícules d’aquesta ona sonora i hi reaccionen canvinat l’angle d’equilibri que hi ha entre l’àtom d’O i els dos àtoms d’H. En intentar recuperar l’equilibri geomètric de la molècula, forçat pels dos parells d’electrons lliures situats a la zona d’influpencia de l’àtom d’O i els dos enllaços covalents entre l’O i els dos H, les molècules es mouen interaccionant les unes amb les altres. Això no és ben bé desordre, sinó reordenament.

    D’altra banda, les lleis de la química, ja sigui a nivell quèntic o no, van en el sentit que les coses (entengui’s canvis, alteracions, interaccions…) passen per intentar assolir un màxim d’entropia i un mínim d’energia, per tant, el fet que l’aigua es desordeni no té perquè ser necessariament una cosa “dolenta”.

    Au, em sembla que això és tot.

  2. ho has explicat molt bé 🙂 jo l’explicació la resumia amb que l’energia del so es transforma i desordena les molècules d’aigua.

    I m’ha agradat això que pels científics, desordenar no sigui un concepte negatiu. Així, ara, jo podré fer el mateix que el profe de ioga, però defensant el desordre :mrgreen:

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *