Pateixo una sobresaturació de Ioga, o més ben dit, de les coses estranyes que ens diu el profe de ioga quan es fa el profund.

Llegiu el que escrivia fa un any i quatre mesos del ioga.

Estic saturat de:

1. que el so ‘om’ sigui el que té més energia de l’univers.
2. que el Sànscrit sigui una llengua sagrada.
3. que l’aigua tingui personalitat i mostri el seu rebuig al soroll desordenant-se quan li poses un altaveu amb música rock.
4. que intentin que els científics demostrin “el que els mestres de ioga fa milenis que saben” (veure punt anterior).
5. que sempre hi hagi algú que ens intenti enganyar, ja sigui venent-nos menjar poc saludable (vaques boges i derivats), ja sigui dient que els polítics són una tapadera per un govern ocult que ho controla tot.
6. que els tsunamis siguin una prova del desordre de l’energia còsmica i que per equilibar-ho haguem de meditar immobils amb els ulls tancats.

És una pena perquè ja no recordo les paraules concretes, però el punt 3 és talment la justificació que per Sant Joan no hem d’anar a tirar petards. Una altra tècnica que fa servir és que en el passat tot anava millor i que és ara que estem perduts, i fem soroll i bevem alchol com una simple diversió, sense entendre el sentit espiritual originari de la festa de Sant Joan i l’ordenació còsmica que es dona aquell dia.

Malgrat això, continuo pensant que val la pena fer-ne. Hi ha beneficis secundaris, llegiu el k deia fa un any, per no repetir-me.