perquè no tenim gratacels
Em sembla k si no tenim gratacels a Barcelona és perquè som catòlics. La nostra forma de veure les coses és que un edifici gros és ostentació, i hem de ser uns bons catòlics i no ser ostentosos. No hem d’estirar més el braç k la màniga. Els últims seran els primers. Els diners no fan la felicitat.
I tothom té una enveja rara als milionaris. El meu avi mateix deia k ningú es podia fer ric treballant. Hi ha la sospita que els rics són males persones, k s’han aprofitat de l’altra gent. Bona gent, com jo.
Perquè jo no vull ser ric, vull ser bona persona, que és diferent. I no puc esforçar-me a ser ric perquè és deshonest. I si algú vol guanyar més diners és mala persona. El capitalisme europeu és “jo vull ser funcionari” per regular que algun constructor espavilat no faci un edifici massa alt.
[bonus] foto de la costa asiàtica, on sembla que siguin poc catòlics.
3 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
May 7th, 2006 @ 21:30 (229)
Aquesta foto de la costa asiàtica és real? Sembla trucada…
Jo tampoc sóc rica, això vol dir que sóc bona persona?
May 7th, 2006 @ 22:07 (255)
si que és real si, la següent foto diu que és “Quarry Bay Park, Hong Kong”, i ho he buscat al google i surten més fotos com aquella.
Per cert, la desconfiança és també un tret de la societat k retrato, i jo també sóc desconfiat. Es desconfia dels rics. I es desconfia de la noia del super que et torna canvi, perquè podria ser que et tornés el canvi malament per quedar-se ella els diners. En fi…
May 9th, 2006 @ 13:05 (878)
Ara em mirava aquestes altres fotos de la mateixa costa i em segueix fent la sensació que els gratacels estan retallats i enganxats al damunt.
Ho trobo molt lamentable i lleig. Prefereixo ser una mica més catòlica i no tenir-ne de gratacels.
Això de la desconfiança… en principi jo no en sóc de desconfiada (mai comprovo el canvi de la noia del super) però desconfio de les persones que sé del cert que m’han enganyat…