nunca nueve

Sabeu que penjava un MP3 de tant en tant aquí al blog. Doncs el host m’ha enviat un email dient-me que han rebut una queixa de la IFPI (International Federation of the Phonographic Industry) dient que en nom de la DMCA (Digital Millennium Copyright Act) que els MP3 són ilegals i etc etc.

Diria que hi havien uns 25 fitxers com a màxim.

Ja entenc que robar és un delicte i que les cançons que s’escoltaven aquí eren gratis i no de pagament quan els de la IFPI volen que paguem per cada segon de música. Però les coses no són tant senzilles.

Aprofito l’ocasió per explicar la meva història: Jo en tota la vida he comprat uns 60 cds originals (els acabo de comptar), dels quals 20 els vaig comprar l’últim any abans que la SGAE posés el “cànon per còpia privada” als CDR verges.

També vull dir que un any i mig abans em vaig passar a ADSL i, en aquella època vaig tenir accés a tota la música en MP3 que tingués temps per escoltar (tots els grups i tots els àlbums). Tot i tenir tots els MP3 que volia, vaig comprar 20 cds en un any, com és això? El que passa és que una persona que escolta molta música acaba gastant-se més diners en música. I al contrari, una persona que escolti sempre la música k posen a la ràdio, doncs no tindrà cap interès en comprar-se un CD que valgui 20€.

Quan la SGAE va començar a cobrar pels CDR verges, la pirateria musical ocupava un lloc destacat en els diaris i telenotícies. Llavors vaig decidir deixar de donar diners a la gent que se’ls gastava perseguint els MP3, i des de llavors no m’he comprat un sol CD original (ni del top-manta).