nunca nueve

Amb aquest títol segur k he provocat els vostres principis catòlics més bàsics. Viure dels diners dels pares? vago! malcriat! poca-vergonya! mala persona!

Jo, francament, conec poca gent que visqui sense l’ajuda dels pares. L’única diferència entre jo i un immigrant k arriba amb patera és k jo puc gaudir del k els meus pares han aconseguit abans k jo arribés.

L’ideal de que jo haig de ser mereixedor del k tinc és molt vàlid, però sentir-me mala persona perquè no m’he guanyat tot el k tinc és incorrecte. I de veritat pot haver-hi algú k cregui que tot el k té és només gràcies a ell?

Així que, endavant, compreu-vos un mòbil car amb diners dels papis. Això si, sigueu conscients que els diners no són vostres, i que heu aconseguit el mòbil amb l’esforç d’una altra persona (amb qui compartiu cognom). I penseu també, cada matí quan us dutxeu, que és gràcies a l’esforç d’altres persones que teniu aigua i calenta. Penseu la feina k tindrieu si haguessiu d’anar a buscar aigua i escalfar-la. Aigua del riu? l’escalfo amb llenya?