Apologia a viure dels diners del pares

Amb aquest títol segur k he provocat els vostres principis catòlics més bàsics. Viure dels diners dels pares? vago! malcriat! poca-vergonya! mala persona!

Jo, francament, conec poca gent que visqui sense l’ajuda dels pares. L’única diferència entre jo i un immigrant k arriba amb patera és k jo puc gaudir del k els meus pares han aconseguit abans k jo arribés.

L’ideal de que jo haig de ser mereixedor del k tinc és molt vàlid, però sentir-me mala persona perquè no m’he guanyat tot el k tinc és incorrecte. I de veritat pot haver-hi algú k cregui que tot el k té és només gràcies a ell?

Així que, endavant, compreu-vos un mòbil car amb diners dels papis. Això si, sigueu conscients que els diners no són vostres, i que heu aconseguit el mòbil amb l’esforç d’una altra persona (amb qui compartiu cognom). I penseu també, cada matí quan us dutxeu, que és gràcies a l’esforç d’altres persones que teniu aigua i calenta. Penseu la feina k tindrieu si haguessiu d’anar a buscar aigua i escalfar-la. Aigua del riu? l’escalfo amb llenya?

4 thoughts on “Apologia a viure dels diners del pares

  1. No es fer-te sentir culpable sinó donar-te compte de una realitat. Suposo que mai podrem agraïr tot el que han fet per nosaltres. Jo crec que és una cadena, els pares ajuden els fills, els meus pares ho han fet amb mi i jo ho faré amb els meus fills i així tots i milers de generacions. Ja no només pensem en els diners sinó en la educació, en la maduressa, en ser persona…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *