Apologia a viure dels diners del pares

Amb aquest títol segur k he provocat els vostres principis catòlics més bàsics. Viure dels diners dels pares? vago! malcriat! poca-vergonya! mala persona!

Jo, francament, conec poca gent que visqui sense l’ajuda dels pares. L’única diferència entre jo i un immigrant k arriba amb patera és k jo puc gaudir del k els meus pares han aconseguit abans k jo arribés.

L’ideal de que jo haig de ser mereixedor del k tinc és molt vàlid, però sentir-me mala persona perquè no m’he guanyat tot el k tinc és incorrecte. I de veritat pot haver-hi algú k cregui que tot el k té és només gràcies a ell?

Així que, endavant, compreu-vos un mòbil car amb diners dels papis. Això si, sigueu conscients que els diners no són vostres, i que heu aconseguit el mòbil amb l’esforç d’una altra persona (amb qui compartiu cognom). I penseu també, cada matí quan us dutxeu, que és gràcies a l’esforç d’altres persones que teniu aigua i calenta. Penseu la feina k tindrieu si haguessiu d’anar a buscar aigua i escalfar-la. Aigua del riu? l’escalfo amb llenya?

negocis, canvi de perspectiva

Avui he tingut un canvi de perspectiva sobre com fer negocis. A alguns us semblarà obvi, però per mi i per com tradicionalment al meu voltant es veuen els negocis, és un canvi copernicà.

La idea és que si tu veus un negoci, és igual si no tens diners, el k has de fer és mirar si el negoci té cara i ulls i després, si el rendiment és més alt que els interessos d’un crèdit, tirar endavant el negoci.

Continua Atenció Parcial

En la mateixa línia que l’article massa multitasca, he trobat un altre article interessant parla que per molta gent l’atenció a quelcom és sempre parcial perquè tenim el mòbil encès esperant si algú ens truca o el msn obert per si parlem amb algú, mirant constantment l’email per si algú ens escriu. I això fa que no estiguem mai concentrats en res.

Diu una frase molt maca: “Constantly being accessible makes you inaccessible”, en altres paraules: fer-te accessible et fa inaccessible.

honest i tossut

Se m’acaba d’acudir que una manera de copsar qui sóc és dir que sóc honest i tossut.

No sóc mai el líder del grup i sovint es passa bastant de les meves opinions, però quan tinc una idea no puc parar de repetir-la, i a no ser que em convencin del contrari seguiré amb la idea fins k arribi a bon terme.

No és k sigui honest perquè vulgui ser-ne, o que sigui tossut perquè vulgui ‘guanyar’. Però, afortunadament, puc seguir sent tossut perquè sóc honest i dir que no canvio d’opinió perquè, honestament, tu estàs equivocat. 😛

PD: següent capitol, com en mai9 intenta no ferir les persones malgrat ser honest i tossut. 😕

víctima del DMCA

Sabeu que penjava un MP3 de tant en tant aquí al blog. Doncs el host m’ha enviat un email dient-me que han rebut una queixa de la IFPI (International Federation of the Phonographic Industry) dient que en nom de la DMCA (Digital Millennium Copyright Act) que els MP3 són ilegals i etc etc.

Diria que hi havien uns 25 fitxers com a màxim.

Ja entenc que robar és un delicte i que les cançons que s’escoltaven aquí eren gratis i no de pagament quan els de la IFPI volen que paguem per cada segon de música. Però les coses no són tant senzilles.

Aprofito l’ocasió per explicar la meva història: Jo en tota la vida he comprat uns 60 cds originals (els acabo de comptar), dels quals 20 els vaig comprar l’últim any abans que la SGAE posés el “cànon per còpia privada” als CDR verges.

També vull dir que un any i mig abans em vaig passar a ADSL i, en aquella època vaig tenir accés a tota la música en MP3 que tingués temps per escoltar (tots els grups i tots els àlbums). Tot i tenir tots els MP3 que volia, vaig comprar 20 cds en un any, com és això? El que passa és que una persona que escolta molta música acaba gastant-se més diners en música. I al contrari, una persona que escolti sempre la música k posen a la ràdio, doncs no tindrà cap interès en comprar-se un CD que valgui 20€.

Quan la SGAE va començar a cobrar pels CDR verges, la pirateria musical ocupava un lloc destacat en els diaris i telenotícies. Llavors vaig decidir deixar de donar diners a la gent que se’ls gastava perseguint els MP3, i des de llavors no m’he comprat un sol CD original (ni del top-manta).

Barça – Chelsea per internet

Ahir vaig veure el partit Barça – Chelsea per internet, tal com explicava Vilaweb. Els passos són ben fàcils: 1) et baixes el programa Tvants (de tvants.com), 2) vas a tvmix.net, cliques al partit que t’interessa, i després a qualsevol icona de la columna “tvants”. I ja està 🙂

El partit es va veure bé, encara que es va penjar un parell de cops. El pitjor va ser veure el partit amb un retràs de 3 minuts, i que per la poca definició no sabia mai qui tenia la pilota. El millor, saber que d’aqui tres minuts veuràs un golàs de Ronaldinho :mrgreen:

El progama és P2PTV, i continuament està pujant i baixant dades que és el video de la tele. He trobat canals com Telemadrid, BBC o MTV.