L’ideal de que jo haig de ser mereixedor del k tinc és molt vàlid, però sentir-me mala persona perquè no m’he guanyat tot el k tinc és incorrecte. I de veritat pot haver-hi algú k cregui que tot el k té és només gràcies a ell?
La idea és que si tu veus un negoci, és igual si no tens diners
“Constantly being accessible makes you inaccessible”
Estudi de la industria discogràfica canadenca: els MP3 no fan mal a les vendes de CDs. I diu coses tan obvies com que la població que més música es baixa és la que més música compra.
“No és tant k els videojocs atrofin el cervell, sinó que és el k deixes de fer k atrofiarà la teva vida”
afortunadament, puc seguir sent tossut perquè sóc honest i dir que no canvio d’opinió perquè, honestament, tu estàs equivocat.
Tot i tenir tots els MP3 que volia, vaig comprar 20 cds en un any, com és això? El que passa és que una persona que escolta molta música acaba gastant-se més diners en música.
l’experiència de veure el partit per internet
