el meu besavi
Casualitats de la vida han fet que avui remenant poemes de l’avi sortís una foto del meu besavi. M’havia passat pel cap penjar-la al blog un instant, i veig k ho haig de fer quan al mateix dia en Caballé penja una foto del seu.
En el meu cas és besavi per part d’àvia de la mare. Es deia Antonio Nebot i algú diu que m’hi assemblo (i espero que sigui així perquè m’han dit que era un home k sabia fer calers :))
3 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
January 30th, 2006 @ 23:23 (349)
A mi m’encanta remenar coses antigues… només vaig arribar a conèixer la meva besàvia per part de l’àvia de mon pare, però val a dir que només la vaig veure un parell de vegades. A qui m’assemblo molt era al meu avi patern, amb qui a més vaig passar moltes estones de petita. Era un home preocupadís (i que intentava no semblar-ho XD) i amable, que mai va deixar de ser un nen, i que, com a mi, li encantava guardar coses i li donava un valor sentimental a gairebé tot. A vegades també tenia una mica de mal geni, com jo. Encara guardo papers seus que ell tenia guardats i que vaig salvar que anessin a la llar de foc. Ves a saber que trobaran els nostres descendents remenant coses en un futur… escrits, un blog? Hi hauràn descendents? XD Salut!
January 31st, 2006 @ 17:47 (116)
Jo crec que sí, que t’hi assembles… I si t’ho diuen, serà que sí, no?
February 1st, 2006 @ 20:16 (219)
Jo crec que sou clavats ;)!