nunca nueve

Començo per dir que només he llegit la seva “notícia destacada”, però nois, amb això ja en tinc prou per queixar-me durant hores.

La seva notícia destacada és que hi ha dos blogs que intoxiquen i no donen la cara. La meva primera reacció: Qui firma akst escrit? Ningú. Noms i cognoms de qui porta aquesta web? No se sap. Només al final de la pàgina trobem un enllàç a “Qui som” que diu que ells són: “Tribunacatalana.org-S.I.C Servei d’Informació Català”, i jo em quedo igual que estava.

Per tant tenim: un article que acusa d’intoxicar a un blog perquè no diu qui l’escriu, i al mateix article s’incompleix el k estan atacant. I ho incompleix doblement, perquè dir que un blog intoxica perquè no va firmat, també és intoxicar.

A veure, conceptes bàsics: El que intoxica són les paraules, no que no se sàpiga qui les ha dit.

Fins aquí la primera queixa. La segona: estic cansat de la gent que em vol moralitzar. Que parlin del que vulguin, però que no em diguin que no fer el que ells volen és indigne.

Tercera: estic cansat dels catalanets que es passen el dia dient que estem molt malament. Sí, ells ho fan: “L’espai d’internet català avui ja és molt potent, i l’únic camp de la comunicació en què encara no s’ha perdut la batalla.”

Quart: que pesada que és la gent que parla de la societat civil. Frase de l’editorial que pateix, al mateix temps, dels defectes 3 i 4: “La nostra societat civil, desorientada durant els darrers anys pel protagonisme absolut de la classe política, viu uns moments difícils”.

I amb això acabo, perquè certament ha estat un moment díficil trobar-se tants despropòsits junts.