estúpid relativisme

Els relativistes són gent forta per fora i tova per dins. Defensen les seves opinions amb molta força, poden estar discutint hores i hores sense arribar enlloc. No poden arribar enlloc perquè, com ells diuen, les seves opinions només valen ‘per ells’. Quan parles amb ells semblen forts perquè els costa molt acceptar el k tu dius. Els pots donar la millor explicació que sempre et poden sortir amb: “si, si, això que dius em sembla molt bé, però per mi” i aquí et tornen a explicar el mateix rollo, i ens hi podem estar hores.

Les converses amb relativistes són estúpides, és com dos monòlegs. Jo t’explico que la planta la veig verda i tu em dius que és vermella. I aquí ens quedem perquè no podem fer res més: “per mi la planta és verda” “per mi la planta és vermella”. La conversa només pot avançar si li dius que el relativisme és estúpid. Però no li diguis que s’ofendrà. Li has de dir que tu respectes les opinions dels altres, però que no estem parlant de si les seves opinions són respectables, estem parlant de la planta. Els relativistes són molt avorrits i sempre acaben parlant d’ells mateixos.

Els relativistes són gent que saben que estan equivocats. Saben que la validesa dels seus arguments comença i acaba en la seva pell. Es pensen que són humils perquè no imposen les seves opinions als altres. Evidentment imposen el seu relativisme a qualsevol argument. Només estaran d’acord en aquelles coses que abans de parlar ja sabien, és a dir, això de “parlant la gent s’entén” és mentida, només ens podem entendre si ja ens enteniem abans de parlar.

Si no ets tu que els dius k el relativisme és estúpid seran ells k et diran que ets un intolerant. Haviem començat parlant del color d’una planta i t’acaba dient que ets una mala persona, i k ell és millor que tu, evidentment. Això últim no és relatiu, és evident. És evident que sóc una mala persona, perquè si fos bona persona estaria d’acord amb ell. Ell és, doncs, qui decideix què és correcte i què és incorrecte, què és bo i què és dolent. Ha començat sent relativista i acaba sent un déu.

Això últim ho negarà (fins i tot et pot dir que estàs fent jocs de paraules). Ell et dirà que no es creurà mai un déu perquè ell pensa que tot és relatiu. És com si li diguessis k ell és baixet i et respongués que no és baixet perquè ell vol ser alt, o perquè ell es veu alt.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *