10.000 pisos

Això m’ha fet recordar que 1000 persones tenen poc interès en no deixar-se prendre 1€, però que una persona té molt interès en prendre’ls 1000€.

I amb això s’explica que Bush volgués invadir Iraq i la resta del món s’ho mirés. I s’explica que ara cobrin les trucades perdudes.

Hauriem de trobar una solució, que sinó acabarem vivint com salvatges.

També he estat pensant amb això que els organismes publics construeixin pisos. Sense pensar res ja em sembla una mala idea, la Generalitat no s’ha de dedicar a la construcció. Si ho fem, acabarem amb uns organismes públics super-corruptes. Volien construir 10.000 pisos, a 30M de pessetes cada un, tenim un negoci de 300 mil millions de pessetes concentrat en una sola institució. Aquí hi haurà corrupció segur.

Tot això em recorda un reportatge de la Russia comunista on l’estat construïa els pisos i la corrupció feia el seu “impuesto revolucionario”, al final no hi havia diners per acabar els pisos, però tothom estava content amb el seu tros de pastís.

El que ha de fer la Generalitat són lleis que permetin a la gent construir pisos. I quan dic lleis vull dir lleis, no burocracia, que també és que passava a Russia on havies d’omplir piles de papers per tenir una línia de telefon que, de fet, pagaves tu.

Parlant de pisos, a Holanda (país amb el que ens hauriem d’agermanar 😉 ) tenen el mercat de lloguer regularitzat. Segons les característiques el pis suma x punts i té un preu de lloguer fixe. L’escala de punts és només per pisos amb pocs punts i el mercat torna a ser lliure quan vols un pis amb 4 lavabos, per exemple.

Això és que hem de fer i no sortir a la tele dient “si guanyo jo, construirem deu mil pisos”

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *