nunca nueve

Avui ha jugat el Barça i l’hem anat a veure al bar. A quin bar? Al bar que la setmana passada vam aconseguir posar la locució en català.

Ja asseguts a taula apareix la mestressa xinesa i li dic: “Mmm…, y el catalán?”, respon: “Hoy no, que hay mucha gente”. La conversa evoluciona proposant-me mig en broma de posar-ho en xinès, li dic que no en sé. I ella com dient que ara ja sé perquè no està en català.

Passa la primera part, que si no l’heu vista, fins al minut vint era el paradís culer, amb gol espectacular de Messi inclós. Comentaris del locutor español:

El partido está loco

Cómo estan los entrenadores? [i l'altre respon] pues uno está sentado y el otro dando instrucciones a los jugadores

El Getafe tiene alternativas

Comentaris per flipar, prendre nota i posar al bloc.

Un cop expulsat Piqué, hem pogut sentir perles com:

Jugando con diez, Messi tendrá que trabajar algo más.

Arribats a aquest punt, i fent el cor fort davant de les adversitats: he fet una nova enquesta entre els clients del bar.

Resultats: 88% a favor de la locució Catalunya Ràdio o RAC1, 2% en contra (una noia), i 5% de gent que tan li fa i un 5% de vot nul (un que es pensava que li volia vendre algo, un altre que deia que ell volia veure el partit).

El resultat era tan aclaparador que els xinesos m’han donat el mando a distància abans d’acabar el recompte.

I aquí estem mirant la segona part en català:

Detalls curiosos del dia d’avui:

La que no volia la locució en català era una sud-americana de 30 que acompanyava a un home de 55, i s’hi oposava perquè no ho entendria. La meva resposta ha estat que ja hem tingut la primera part en castellà, no passa res si tenim la segona en català, oi? I a més així vas practicant. Això ha estat suficient per convènce-la. No volia fer servir l’argument de la votació per majoria.

Avui la pregunta no ha estat “et molesta si posem la locució en català?”, sinó “et va bé si canviem la locució per l’audio de Catalunya Ràdio o RAC1?”. La qual cosa ha provocat que un cert percentatge respongués per la cadena enlloc de dir “Sí”.

Això, si em permeteu és una mica maquiavèlic per part meva. Perquè els estic donant a triar, però només a triar entre dues opcions que a mi ja em van bé (i sóc jo que promoc els canvis). La pregunta fa que la gent que estava ensopida escoltant aquella locució paupèrrima, de cop s’activi i et digui “ei, però posa RAC1 eh!”.

Aquesta situació ja va passar l’altre dia. Com som els catalans que ens obliguen a fer-ho en castellà i no diem ni mu, però algú ens dóna l’oportunitat de fer-ho en català i llavors hem de discutir pel locutor.

A mi francament m’agrada més el Puyal. Escoltant RAC1 ens hem estat 5 minuts sentint els crits del Pou pel segon gol i ens hem perdut una pila de detalls tàctics que diuen a Catalunya Ràdio.

Fins aquí els comentaris d’avui. Hi haurà tercera part? Començarem el següent partit sentint-lo en català? Hauré de fer una nova enquesta a la mitja part? Perdré l’enquesta? Estigueu atents al bloc.

Això és la guia mainovera per veure Lost, especialment indicat si no l’heu vist.

1. s’ha de veure en alta definició
2. s’ha de veure en versió original
3. s’ha de veure amb subtítols, no matter el teu nivell d’anglès
4. l’has de veure des del capítol 1 de la temporada 1 i no veure res de res de capítols futurs encara si veient-lo penses que estan parlant d’una altra cosa.
5. No és una sèrie, és una película en molts capítols.
6. A mi em recorda molt els jocs d’aventura que jugava a l’ordinador perquè en el joc sempre tens tot el mapa del joc a la vista, totes les possibilitats, però el joc avança quan parles amb qui has de parlar, fas tal acció, etc. Doncs aquesta sèrie és igual, l’estil narratiu és que ho veus tot, però ara veus una cosa aquí, ara una cosa allà. Per això el títol del post és el que és.
7. Si no he vist res, esteu de sort! Perquè a més podreu graduar-vos la sèrie al vostre ritme, sense que us atrapi el ganxo que posen al final de cada capítol.
8. val la pena veure-la? Jo diria un convençut sí. Encara que no us interessi gens el mundillo de les sèries, o la tele, o la gent ( ), val la pena per veure què som, què ens interessa, què és l’home, qui sóc jo, on estic, què faig, quina és la meva vida ( ).

No teniu hores per “perdre” el temps amb la sèrie dels perduts? Realment és més interessant el que feu? Totes les hores del dia? La vostra vida no mereix perdre’s? Who are you?

No us cregueu això que diuen que la sèrie enganxa. Ets tu qui prens la decisió.

He decidit que aquesta serà la meva fruiteria. Per què? Perquè té 9 tipus de pomes diferents.

És alguna cosa més que una fruitaria.

Una fruiteria on no t’has d’ajupir. On pots mirar la poma i preguntar-te “és aquesta la meva poma?”

Al bar mirant el Barça, ja m’he acostumat a tenir un auricular del mòbil a l’orella mentre l’altra sent el que diuen els amics, l’ambient del bar i el locutor de la tele. (i tot culpa del Roures)

Però dissabte passat el Puyal va dir que hi havia problemes escoltant-los a GolTV. I cansat de la insofrible locució d’aquella “cadena” (tenen el mateix estil i la mateixa gràcia que el Zapatero parlant d’economia), vaig dir-li a un amic “ei, posem Catalunya Ràdio?”. Hi havia un altre home al bar amb auriculars (ell portava els dos, i en aquest sentit era més sensat que jo). També escoltava el Puyal.

Així doncs vaig anar taula per taula preguntant si els molestaria que posés la locució en català. El millor va ser la cara d’un parell d’homes de prop els 50 que davant la pregunta a un se li va omplir la cara de felicitat. Curiós uns marroquins que per anar ràpid els ho vaig preguntar en castellà i també van dir que sí. Curiós una parella que parlaven entre ells en castellà i també van dir que si. I el prototipus del que som: una dona de 65 que diu “home, si vols prova-ho, però la gent et dirà que no”.

Amb el 100% escrutat, el sí a independitzar-nos del locutor idiota va obtenir el 96% dels vots (marge d’error del 4%).

Després de barallar-nos amb tres comandaments a distància (un d’ells de Canal +, mireu que poc en sé).

I aquí ja estem mirant la segona part en català

Podria destacar vàries coses:

La més evident és que estàvem tots aguantant un locutor que no volíem, però tampoc feia ningú el pas per canviar-lo. Tampoc demanàvem el canvi per allò “ai, a veure si em diran que sóc de la ceba”.

La segona curiositat és la pinta que feien els xinesos que regenten el bar quan li demanava tots els mandos i tots els papers per veure com s’havia de posar en català. Saben que el català existeix. Però d’aquí a que la tele parli en català, i els seus clients es moguin per posar-ho en català, hi ha un tros.

Una altra observació és que estàvem tots una mica atemorits. Com pesen els nacionalistes españols i les seves manies anti-catalanes.

Una altra observació és que primer vaig posar RAC1, i llavors, un del bar que havia estat aguantant l’altre locutor em diu: “Home! posa el Puyal!” Cosa que evidentment hi estava d’acord. Però com són les coses que quan veiem que hi ha espai pel canvi, ens agafem el braç directament.

I un últim comentari per tota aquesta gent que diu coses com “és que a Barcelona ja no es parla català”, “vas pel carrer i quanta gent sents parlant en català?”. Doncs això, que les coses no són així, el que falta és una mica d’auto-estima.

La vida d’un turista a Barcelona no és fàcil. On comparem alcohols de qualitat?

Avui estava treballant i per aquelles casualitats de la vida, i amb sense voler-ho, he anat a parar davant d’aquest mostrador.

És tot baixant la Rambla abans d’arribar al Liceu, girant a la dreta, entrant al número 56 del carrer Sant Pau.

Considero que estan bastant ben assortits donada la situació de crisi econòmica que estem vivint, i no descarto que siguin una empresa familiar en plena expansió arrel dels recents canvis impositius.

El comité de direcció d’aquest bloc, reunit en reunió extraordinària matinal, ha acordat que el mai9 dimiteixi ha consensuat una resposta unitària davant dels últims esdeveniments:

Lost S06E01-E02 PROPER 720p HDTV x264-2HD [eztv] (download torrent) – TPB

En cas que us fos de menester els capítols nous de Lost de la sisena i última temporada, el comitè us recomana l’enllaç anterior per ser en alta definició.

I els subtítols en anglès estan aquí!

En aquesta època de crisi que fins i tot el Bulli ha de tancar, no va mai malament estalviar-se alguns eurillos en el que els/les experts/es anomenen: costos fixos.

Per això, si us voleu estalviar el 50% de la quota de manteniment de la línia fixa de telèfon, podeu trucar a Telefònica i dieu “hola, quería dar de baja mi línia de telefono”.

Quan hagueu repetit la frase amb tres teleoperadores diferents consecutives, us apareixerà la mítica “teleoperadora de combate” que us oferirà la “línia económica”, que té dues característiques: que mantens la línia, i que és econòmica.

Les circumscripcions electorals fan miques el reagrupament
‘Els candidats seran escollits en un procés de primàries per tots els associats de la circumscripció electoral corresponent’, diuen els estatuts

La asamblea territorial de Reagrupament manifiesta su “pleno apoyo” a Carretero
un representante de Carretero anunció a los asistentes que el líder de Reagrupament estaba dispuesto a volver a la presidencia escudándose en que los estatutos de la formación establecen, en su artículo 16, que una dimisión no es firme hasta que no se formaliza por escrito, por lo que Carretero puede dar marcha atrás a la decisión que tomó el sábado.

Quan llegeixo aquestes dues coses juntes, em fa molt de mal. Sigui el que sigui, no pot ser que 4 que van defensar els Estatuts ara hagin de marxar (i posant-ho per escrit), i Carretero torni tan alegrement perquè no ho va posar per escrit.

I sigui quin sigui el problema, no pot ser que alguns membres de la Junta hagin durat menys de sis mesos perquè n’hi havia d’altres que no els volien. Això no pot ser.

Vía libre para Carretero tras aclararse la dimisión de los cuatro dirigentes críticos
Carretero ha expresado su intención de hablar hoy mismo con el presidente del FC Barcelona, Joan Laporta, para procurar que sea candidato de su formación en las próximas elecciones catalanas, pero este último aún no ha anunciado cuál va a ser su apuesta política.

Potser si que s’assemblen Carretero i Laporta. A cap dels dos els duren els directius.

Siguem sincers, molts de vosaltres llegiu aquest bloc perquè us agrada la política. La geopolítica en general, concretament les tendències sociopolítiques als Estats Units, bressol del McNuggets.

BBC News – Why do people often vote against their own interests?

Què diu aquest article massa llarg com per motivar la lectura?*

Que bona part dels americans no voten a polítics que creguin que ho faran bé, sinó que voten a polítics que siguin còmplices emocionals de la seva imbecilitat.

I posa un exemple molt bo de George W. Bush (l’encarnació de Homer Simpson) en un debat amb Al Gore:

Gore: “Under the governor’s plan, if you kept the same fee for service that you have now under Medicare, your premiums would go up by between 18% and 47%, and that is the study of the Congressional plan that he’s modelled his proposal on by the Medicare actuaries.”

Bush: “Look, this is a man who has great numbers. He talks about numbers.

“I’m beginning to think not only did he invent the internet, but he invented the calculator. It’s fuzzy math. It’s trying to scare people in the voting booth.”

* frase amb el significat ocult que realment jo també desconnecto quan és massa complicat.

“Joan Laporta em tindrà al seu costat” | RAC1

Resum super-ràpid del que ha dit: ell veia que a dins de la junta directiva (19 persones) hi havia dinàmiques de quotes de poder com les que tenen els partits tradicionals, i com que precisament el que es volia era fer les coses diferents, va plantejar que o ho deixaven els altres o ho deixava ell, perquè ell no vol tirar endavant un projecte que acabi sent el mateix que els altres.

Jo repeteixo que això no vol dir que els que s’han quedat a la junta no tinguessin raó en el que deien de si es vota així o aixà.

També em sembla molt destacable que l’objectiu de Carretero és que al Parlament hi hagi una majoria de diputats que declarin la independència, no que siguin d’un partit o d’un altre.