nunca nueve

Es veu que el Mas ha ajudat a la tele privada a ser interessant anant-hi ell mateix a dir coses.

Us faré un resum del resum del Guillem.

Cuní: ”Hisenda pròpia?”

Mas: ”Intentaré aconseguir-la per la via del pacte, però sinó haurà de ser per la via de la nostra decisió. En situacions així un poble ha de tenir dignitat”.

Cuní: ”Independència?”

Mas: ”D’aquí 5 anys no ho sé però ara el que ens pot aglutinar a tots és la hisenda pròpia”

Mas: ”Si encara no he fet coses que potser tinc ganes de fer és precisament per por a no fer el ridícul, ja les hauria fet.”

Jo no en sé gaire de política perquè la majoria són homes i això li treu interès, però com a persona que ha d’anar a votar més (o menys) del que voldria, no entenc gens que el paio que ha tret més vots ens expliqui que ell faria tal cosa, però que en farà una altra perquè té por a fer el ridícul i per veure si amb això altre acontenta a més gent.

I el que tampoc no m’empasso és que apeli a la dignitat del poble (ni més ni menys) per parlar (per ara no fa res) de la hisenda pròpia.

No proclama la independència per no fer el ridícul i demana hisenda pròpia per dignitat? Això no s’aguanta per enlloc. Aquest home no en sap de fer política, va trampejant a veure què troba.

A les pròximes eleccions ell mateix no sabrà si l’han votat per fer el que vol fer o perquè no ho faci. O perquè segueixi fent el que els altres volen que es faci.

I els votants que volen que es faci el que l’Artur vol, potser hauran de votar algú altre que després no faci altres coses.

El Guillem diu que l’ha vist cansat. Doncs descansa Mas, que això que estàs fent és molt complicat.

Hi ha coses en aquesta vida que tot home ha de fer, una de les quals és casar-se, i una altra és tenir un certificat digital. Avui ens centrarem en el segon punt, que és més fàcil:

1. vas a fnmt.es
2. cliques “obtenga su certificado digital” i després a “solicitud del certificado” i finalment cliques “solicitud via internet”. Mira, clica aquí directament i oblideu tot l’anterior.
3. poseu el vostre dni i cliqueu “enviar petición”. Us donarà un número que haureu d’apuntar.
4. ara busqueu una oficina en aquest mapa. Hi aneu amb el dni a la mà i digueu “vengo por lo del certificado”.
5. després de mitja hora de cua i trobar un funcionari que sàpiga de què li parles i a la vegada tingui un ordinador que funcioni: li doneu el número anterior, firmeu el paper i marxeu correns.
6. en arribar a casa torneu a fnmt.es i cliqueu “descarga del certificado“, hi poseu el dni i el famós número.
7. patapam, ja tindreu el certificat digital instalat. Recordeu fer servir el mateix ordinador durant tot el procés perquè a España no agraden els debats identitaris.
8. ara, aneu a opcions del navegador i feu un backup del certificat abans que un virus o el Felip Puig us deixin sense ordinador.

Això que us acabo d’explicar sembla que és inèdit als interwebs, i el que he trobat és la cambra de comerç que et volen cobrar 150eur pel certificat.

És molt important que tingueu el certificat digital abans que el necessiteu. I el necessitareu. A mida que passa el temps cada dia pots fer més coses amb el certificat aquest i ens estalviarem hores de cues i converses sense sentit amb funcionaris estatals perquè podreu fer els tràmits des de casa mentre escolteu música.

Sabeu el famós DNI electrònic? Doncs tota la gràcia és que té un certificat digital ficat a dins. Amb la particularitat que necessites un lector de dni electrònic per accedir-hi.

No sé què deu haver passat a Can Google Cercador, però han decidit que d’aquí quatre dies retallen la interfície del Blogger i enlloc d’escriure el blog així:

Haurem d’escriure així:

És un canvi d’interfície que no està bé perquè és tan neta que no veus res.

El pitjor de tot és que el camp on escrius ocupa tot l’espai de la finestra del navegador, amb la qual cosa estàs escrivint unes ratlles desproporcionadament llargues (més llargues que wordpress).

Tampoc m’agrada que les etiquetes (labels a la imatge) es veuen més grises i has de clicar dos cops per poder escriure-les. De manera que no és tan accessible ni tan visible. Les etiquetes són una cosa més que tens per allà al lateral. Fixeu-vos com destaquen visualment a la interfície actual.

I l’altre problema que veig a primera vista és que han posat el botó de guardar l’escrit a dalt de tot en taronja, lloc on totes les web hi posen enllaços genèrics i em sembla una temeritat posar-hi el de guardar l’escrit. A la interfície que teníem fins ara estava a sota de tot. De manera que escrivies l’article, posaves les etiquetes i apretaves “publish post” i feina feta. Ara ho han canviat tot de lloc perquè vagis fent tombs amb la vista a veure si trobes el camí.

Si algú de Google em pot donar hora per concertar una visita, m’agradaria venir a desordenar-vos el vostre escriptori, també. Gràcies.

Jo sóc esquerrà, la qual cosa és un problema sobretot quan vénen a portar-te un paquet i a peu dret l’home s’entesta en que firmis amb la mà dreta.

Però un moment, pareu les màquines! els americans han fet un estudi:

The Science of Handedness – Slashdot

Us resumeixo el resum de l’enllaç: A la pregunta de perquè hi ha tants pocs esquerrans, responen que això és perquè vivim en una societat cooperativa -sobretot els americans, oi- i vivint en cooperació va millor que les portes s’obrin totes amb la mateixa orientació. Si visquéssim en una societat més competitiva -oido Darwin- el percentatge d’esquerrans seria més equilibrat perquè els donaria un avantatge respecte la majoria de dretans.

Així doncs quan sentiu que hem d’augmentar la competitivitat, sapigueu que volen que hi hagi més esquerrans.

Volia disculpar-me per haver menystingut el #novullpagar.

Ho havia vist com un acte per centrar l’atenció en temes tangencials que no anirà més enllà de fer una reafirmació en un peatge. I quan deuen faltar minuts perquè l’Uriel Bertran es pengi alguna medalla, em segueix sense agradar com a polític.

Però bé, potser si que el #novullpagar anirà més enllà i mentre anem votant polítics que no fan res, els ciutadans agafem el poder i fem un pas endavant convençuts.

M’agrada que ERC hagi ofert els seus serveis jurídics als ciutadans com a resposta a la multa de la Generalitat.

Això dels peatges pot servir de palanca perquè CiU quedi al descobert que no ens defensa a nosaltres, els ciutadans de Catalunya.

Per cert, us ha agradat el títol? Vol dir que el Mas vol que paguem el peatge abans que els cent euros de multa. O també que per nosaltres és millor tenir el peatge a la nostra mà que els cent euros que diuen que ens faran pagar.

Jo espero que seguim sense pagar peatges, i que no ens tombin amb la coacció de la multa.

Acabaré dient perquè el “govern dels millors” ho està fent fatal respecte el #novullpagar:

1. Perquè el Mas s’està amagat en una cova sense dir res del tema. Potser és perquè últimament viatja en helicòpter?
2. Perquè la reacció del govern quan se sap que 1500 catalans no volen pagar és fer-nos pagar 100eur de multa. La multa no fa cap por a uns catalans acostumats a que España ens foti 2500eur/any sense que CiU hi posi remei. I 1500 persones són moltes fent un pas endavant.
3. Perquè els ciutadans ens vam manifestar el 10 Juliol 2010. Després vam fer fora el tripartit i els nous convergents no estan fent res.
4. El govern sap que els catalans tenim raó no volent pagar.

Mentre l’últim entreteniment dels independentistes consisteix en no pagar les autopistes, voldria posar seny i que llegíssiu el següent:

La intervenció de Catalunya

Si és el primer cop que llegiu alguna cosa d’aquell blog voldria posar-vos en context. L’home que l’escriu té el costum de preocupar-se per coses que després es veu que són preocupants.

I parlant del Govern de Catalunya, jo cada dia estic més despistat amb l’Artur Mas. No sé què fa dient que si ens treuen l’autonomia convocarà eleccions (el seu últim moviment estratègic). Em queda la ment en blanc. Em recorda quan els convergents estaven tan orgullosos quan no van aprovar la reforma constitucional que es va fer els últims dies de ZP.

I tot plegat em recorda el que diuen els portuguesos de nosaltres: d’acord que els españols són uns cafres, però sou els catalans els que ho permeteu. No hi ha voluntat de canviar res. (trenta anys votant convergència…)

Em sembla que fa uns mesos va sortir algun article opinant i defensant que el castellà sigui llengua oficial quan Catalunya sigui un Estat. Jo no el vaig voler llegir perquè no tenia ganes de d’argumentacions ni marejos intelectuals al que a mi em sembla contraintuitiu.

Començar per dir que la llengua i l’estat són dos temes separats. Podria ser una Catalunya independent parlant tots castellà, com tots parlant català.

L’argument més fàcil és que si justament als catalans no ens agrada que ens menyspreïn per la llengua dins d’España (i per això marxem), doncs no s’entén que sent independents donéssim de menys als que parlen Castellà, i per tant, el Castellà hauria de ser llengua oficial. Aquest argument no s’aguanta per enlloc, sobretot quan diu “per tant” al que no és cap conclusió vàlida.

Els castellans putegen els catalans i per això ens independitzem, però els catalans independitzats no volen actuar sobre Castella sinó que estem parlant de què es farà a la pròpia Catalunya! Per tant, de semblant no té res.

És més, que el Castellà sigui llengua oficial no té perquè fer que no el menystinguin. És més, el Català és oficial a España i ens menyspreen!

Segon punt: la força política per independitzar Catalunya d’España prové de partits i persones que parlen Català i volen parlar Català. Podrien ser catalans de parla castellana els qui impulsessin la independència, però no ho és, per tant és natural que quan ens independitzem s’actuï perquè el Català sigui la llengua oficial.

Un altre tema que no tenim en compte és que si ens independitzem no tothom voldrà el passaport català. Hi haurà gent que se sentiran españols i voldran seguir sent-ne encara que vulguin seguir vivint a Catalunya.

No hem de voler un Estat Català que persegueixi castellans o obligui a parlar Català. Però si donem l’estatus de llengua oficial per igual a català i castellà, automàticament, el català estarà en desavantatge precisament perquè viurem al costat d’un Estat Español molt potent.

Fins aquí el resum de la conversa amb un suïs, lloc on parlen tres llengües, són culturalment diferents entre ells i a ningú li passa pel cap independitzar-se.

Sembla que en el comentari de Hei tenia raó el 27 de Gener. Sospites sempre n’hi ha, però el govern americà ha quedat en evidència ben ràpid.

Ara resulta que pot passar que no es faci mai cap judici a Megaupload perquè el Govern d’Estats Units no pot fer una demanda criminal a una empresa estrangera, diu el jutge.

Anteriorment el govern americà ha intentat deixar-los sense diners per pagar l’advocat, han demanat al jutge que no puguin contractar advocats bons, han confiscat els servidors, el domini i els fitxers que s’hi guardaven. Han destruït l’empresa, i ara el govern americà ha actuat com un dictador qualsevol?

Demà dissabte es juga el Barça-Madrid. Si guanya el Barça seguirem en el camí per guanyar la lliga. I dimarts veurem si guanyem al Chelsea i arribem a la final de Champions. Per tant estem a les portes d’entrar a la discoteca i triomfar.

El Guardiola ha controlat molt bé els temps i les emocions dels seguidors.

Però quan estem a les portes del final de la quarta temporada de Guardiola veig dos problemes:

Falta tensió a l’equip. Que no estiguin tan units i que hi hagi dues pedres que facin saltar espurnes. A les temporades anteriors hi havia tensió: un Eto’o amb ego (1a), un Ibra cregut (2a), un Bojan amb aspiracions (3a). L’Alexis i el Cesc són bons nois que miren d’encaixar i fer-ho bé. Voldria veure’ls amb la tensió de dir “vaig a fer això perquè ho veig clar”. El Cesc ho feia a principi de temporada. L’Adriano es va atrevir a fer un xut al Chelsea. D’això es tracta.

Falta tensió a la directiva. Pfff, què dir de la directiva? Són uns avorrits. No vibren ni amb un vibrador al cul. Ells no juguen, però tampoc envien missatges que marquin el camí. Es necessita algú que lideri i es noten les mancances. Jo, les noto molt.

El resum és que tots són molt bons, tots juguen molt bé, tots són molt responsables. Però qui agafa la responsabilitat de fer el pas endavant i equivocar-se? Sinó ens podem quedar a les portes.

Curiosament vaig dir el mateix fa dos anys.

No sé si us passa que hi ha vegades que per email no ens entenem. Per això he pensat algunes guies per millorar la comunicació:

1. el títol és un resum del que té de destacable l’email. No fer títols genèrics. No fer títols introductoris. Per exemple, si l’email és per dir que hi ha una cosa que s’ha de canviar, el títol no pot dir “la cosa”, ha de dir “tal cosa s’ha de canviar” i després al text ja ho tornaràs a dir.
2. més important que l’anterior: POSAR TÍTOLS!
3. el cos de l’email (el text) no té espai per explicacions. Ni desenvolupaments.
4. però tot i així, el text ha d’estar contextualitzat (que no és el mateix que l’anterior punt). Com qui llegís l’email vingués de la Lluna. És millor fer-ho així perquè dir “la porta” cara a cara és molt entenedor, però en un email, “la porta” és massa genèric.
5. un email no és una carta.
6. els emails llargs cansen. És a dir, si ha de ser llarg, que realment sigui super-llarg perquè voldrà dir que tenies motius per fer-lo llarg, però si l’email és mitjanament llarg, llavors l’has d’escurçar perquè és massa llarg.

Bé, això és tot. Vagi bé