nunca nueve

Fins i tot els castellers d’hostafrancs saben que el lema de Google és “don’t be evil”.

Entre això i que els seus productes són gratis (Microsoft també va enriquir-se amb la gratuïtat del seu Windows i Office) no li ha costat gens a Google erigir-se en una empresa més bona que Jacob a Lost.

Però demà Google m’impedirà veure els seus vídeos (vull dir els nostres vídeos als seus servidors) de YouTube.

Google ha decidit que el meu Firefox 2.0 no es mereix utilitzar YouTube i que “si vull” que faci servir el Firefox 3.6 o el seu Chrome.

Jo, com us podeu imaginar, ja he provat les versions posteriors a 2.0 perquè si són noves seran millors, oi? Doncs per mil problemes d’implementar coses noves, al final sempre he tornat al Firefox 2.0.

Així doncs, demà ja no veuré YouTube. Aniré a Gutemberg a llegir llibres.

Si Microsoft sempre l’havíem acusat per forçar a actualitzar-nos, per què Google pot deixar-me sense YouTube i quedar-se tan ample? Google t’ajuda diferent?

Un dels vídeos que estic mirant abans de la demise és el sextet del Madrid. Si va ser difícil guanyar sis copes en una temporada, més n’és arribar a vuitens durant sis temporades consecutives.

Això ja fa molt de temps que ho penso, però vist els següents enllaços, ja ha arribat l’hora d’escriure-ho.

Les bicis a la vorera molesten «molt» el 42% dels vianants

“I jo per on passo?” Als carrils bici de l’Eixample hi aparquen molt sovint cotxes

Tenim dues coses que no costaven tan de veure:

1. les bicis a la vorera són un perill públic
2. els carrils bici actuals són una manera estúpida de llançar espai a la calçada

Disculpeu el to emprenyat de les frases, els dos enllaços anteriors són molt més fins que jo.

Suposo que no costa gens adonar-se que haver convertit les voreres en circuits de ciclisme és un perill públic, així que segueixo en el següent punt:

Els carrils bici que ens trobem són un perill ciclista també, sobretot perquè els cotxes tenen l’estranya i desconeguda mania de girar a les cantonades. Unes vegades a l’esquerra però d’altres a la dreta. La qual cosa suposa que sovint el cotxe gira tallant-te el pas total i brutalment.

I no només això sinó que són infrautilitzats i EVIDENTMENT, la natura reclama el que és seu, i els cotxes aprofiten l’espai desaprofitat.

Aquí va la meva proposta de canvi pel senyor Hereu (ara que s’està acostumant a rebre plantofades):

UN CARRIL, UNA BICICLETA

Ah… molts us ho veieu a venir pel títol eh… espavilats. Sou més espavilats que un conill espavilat del poble dels espavilats celebrant el seu sant patró Sant Espavilat (imitació Escurçó Negre).

La solució a la circulació de bicicletes per Barcelona NO és posar carrils bici allà on el Departament de Medi Ambient (així en diuen ara) cregui que poden reciclar l’asfalt. La solució és que cada (sí, sí, cada) carrer tingui un dels carrils amb bicicletes pintadetes pel terra (ei, això t’ha agradat eh Hereu, podràs seguir pintant el terra de colorins).

No estic dient agafar el carril i fer-lo més petit per després posar-hi bicicletes en dos sentits (EH!). Estic dient que el mateix carril, exactament igual, s’hi pinta unes bicicletes al terra, I JA ESTÀ.

Clar, això últim a l’Hereu no li agradarà. Què vol dir que ja està? On està l’obra de govern? Com m’han de votar la gent si no ho canvio tot de lloc?

Hereu, tranquil, si vols pinta-hi uns topos negres a l’asfalt perquè ressalti més a la vista.

Els carrils han de ser de la mateixa amplada perquè realment el ciclista la necessita quan pel costat li passa un Opel Corsa tunejat a tota bufa. O quan passa el 4×4 d’aquell que se’l va comprar quan tothom tenia diners.

I ara el segon punt important: el carril no és exclusiu per bicicletes. Que hi circulin els cotxes amb total tranquilitat, però sabent cada 5 metres que sota el seu cotxe hi ha uns dibuixos de bicicletes. Així sabran que tenen prioritat les bicicletes i que la seva presència és simple cortesia.

La part bona d’això és que a les cantonades, com que el cotxe anirà davant o darrera la bicicleta, aquest no tindrà oportunitat de matar el ciclista tot girant. Està ben vist, oi?

Una altra cosa important: amb la meva mesura, les bicicletes ja tenen -de cop- un lloc per on passar per tot arreu. Perquè no sé si ho sap l’Hereu, però no pots fer un carril bici a Diputació i esperar que la gent que va per tres carrers més amunt baixi per fer servir aquest preciós carril bici amb que ens has agraciat. Perquè la bici sigui un bon mitjà de transport (que és del que es tracta) és imperiosament necessari que no et passis l’estona fent voltes.

I encara un altre detall: No prohibiria circular per la vorera, però la idea és que els ciclistes amb ganes de viure no hi hagin d’anar perquè tindran un magnífic carril bici mixt a la calçada. I us juro que preferiran circular per l’asfalt on curiosament no has d’esquivar vianants.

Pregunteu-me quin tipus de mesura és aquesta. És una mesura política! Sí, sí, política. No sé si saps què és això, Hereu. La política no consisteix en ilegalitzar la prostitució i després trobar-te-la al mercat (vine al mercat, nena).

Una vecina del Raval da un cachete a Hereu porque no soluciona sus problemas

Aquest matí he llegit aquesta notícia. Certament el titular és força contundent i també he pensat ràpidament de posar-ho al bloc, però després he vist el vídeo i m’ha semblat que són situacions que es donen a la vida. La dona té tota la raó del món, però fins i tot valoro que l’Hereu hagi tingut la paciència d’estar-se allà i respondre, perquè la impressió que he tingut és que hi havia molta tensió per les càmeres i fins i tot per tenir l’alcalde allà mateix escoltant-la.

I fins i tot m’atreveixo a dir que qui es passa de la ratlla és La Vanguardia que va en contra del Partit del Medi Ambient*.

* n’hi dic Partit del Medi Ambient al PSC perquè ara, no sé si ho sabeu, els escombriaires són del departament del Medi Ambient. I dic jo, per què no són del “Departament d’Ecologia, Plantes de Color Verd i Aigua Fresca i Refrescant” eh? O del “Departament Dels Socialistes Netegen Millor Que Els Convergents”?

Sabeu quan es veu que la plantilla d’un bloc és antiga? Quan el mòbil que surt al menú de la dreta (SonyEricsson W800) no és l’anterior al que faig servir ara (el Samsung i8000), ni tampoc l’anterior (SonyEricsson C702) ni l’anterior de l’anterior (SonyEricsson W810).

Em sembla que ha arribat el moment d’enganyar a algú perquè la renovi, ni que sigui per estimular l’economia.

Hi ha coses que, de veritat, no costa gaire veure-les. Mireu les següents tres fotografies fetes en un minut i mig de diferència. Són 3+2+3 persones saltant-se la valla.

Ara mirem les següents dues fotos, fetes també en un minut i mig, just després de les tres anteriors:

Mireu aquesta última foto i intenteu imaginar-vos el vot que va fer la senyora que porta les bosses mig segon més tard a la foto.

I jo pregunto: Per què no posen valles al carril bici? El que és perillós de veritat és tenir vehicles a 30km/h a la vorera!

Doncs no, l’Hereu posa la valla allà on la vorera ja servia per separar cotxes i vianants per tal d’impedir físicament la mobilitat als vianants. Que els vianants estan passant per on no hi ha un pas zebra? Doncs si hi ha TANTS vianants que VOLEN passar per allà POTSER seria una bona idea posar-hi un PUTO pas zebra.

No, no, l’Hereu en sap més que ningú: valles perquè les saltis i bicis a la vorera. Sabeu quina serà la propera atracció de Barcelona? El Dragon Khan. Que bé que ens ho passarem anant pel carrer.

Sabreu que una de les missions inacabables de l’esquerra inteligent socialista* és el progrés social perpetu en pro d’una societat més igualitària i redistributiva (veure aquí).

Però deixem-nos de política i parlem dels problemes reals: per quina vorera us agradaria caminar?

Quina de les dues s’ha de ‘pacificar’?

Quina de les dues està millorant la mobilitat?

Quina de les dues és la vorera conservadora?

Per quina de les dues us sentiu segur?

* una paraula per cada partit del tripartit

+ sobre la nevada: estàvem prou avisats?
Les administracions es van adormir, segur que podien fer més i ja dic que el paper de Saura i Boada va ser bastant llastimós. Però d’altra banda, tots plegats vivim molt feliços, no? Una mica ens pensem que tenim el dia a dia garantit i quan passen coses com les d’ahir el volem seguir tenint.

Aprofito aquesta frase del Guillem Carbonell per dir una cosa que ja volia dir: El problema de la nevada és que ells són intransigents amb nosaltres: Que si no pots passar de 80km/h, que si no pots aparcar, que si per aparcar en zona verda necessites no sé què, que si aquí no pots aparcar perquè és per motos, que si aquí tampoc perquè és zona de càrrega i descàrrega, que si multes als ciclistes, que si pals a la vorera perquè no s’hi pugin els cotxes. etc.

Quan els nostres governants són intransigents, ells han de ser modèlics. I no en són perquè són humans.

A veure si la nevada s’emporta els “drets i deures” i ens quedem amb “flexibilitat i funcionalitat”.

Sé que era fa tres anys que estàvem tots parlant de si l’Estatut havia de dir que nosaltres diem que si som així o aixà. Però és un tema molt difícil i per això he trigat molt temps a escatir la nostra pròpia naturalesa.

I si per nosaltres és difícil, imagineu-vos per aquells jutges que viuen tan tranquils a Madrid i ara algú els ha dit que entre les seves obligacions està portar toga i saber distingir un català d’un español, si és que hi ha diferència. La qual cosa deu ser, inconstitucional. Però és que els li-ho n’han demanat!

Així doncs el meu granet de granit sobre tal assumpte antigament candent:

Los catalanes son algo

Ho posaríem en castellà no sigui que d’aquí un temps els españols es facin el borni adduint que traduït al castellà, la interpretació és tan distant del que els catalans ens pensàvem que volia dir.

Fixeu-vos que compleix tots els requisits per formar part de l’Estatut: és flexible, no concreta, és pedagògic (els españols estan aprenent alguna cosa quan llegeixen la frase), és dialogant (els catalans estem oberts a que els castellans responguin dient que no), i compleix les expectatives que els catalans teníem posat en l’Estatut: que sigui algo

Però que sigui eh! Els catalans no tolerarem que l’Estatut no sigui algo! Per aquí si que ja no hi podem passar. Per les altres coses si que hi passàvem, però aquí marcarem la nostra frontera d’objectius irrenunciables de la nació cosa catalana.

El món és molt estrany. Després de tenir una dona de neteja andalusa, i de veure una dona de neteja equatoriana, l’actual dona de neteja romanesa, avui m’ha dit que es posarà a fer classes de català.

M’ha dit que així trobarà millors feines.

En veritat l’argument dels diners no és veritat.

L’argument de la millor feina només serveix quan ja estàs obert a que entri dins de les teves possibilitats i dins de la normalitat. O sigui, a mi em diuen que potser guanyaré més diners anant a la Patagònia, i em sembla que ni em digno a respondre.

En qualsevol cas, les coses són molt estranyes. Tants canals de tele que pot veure en castellà (cada dia més!) i ella vol veure tele3. Ara que el ZP ens ha fet un tren per anar a parlar Castellà a Madrid, la romanesa diu que no, que ella… català.

S’ha succeït quelcom commocionador. Als internets han aparagut alguns capítols del Persones Humanes. Memorable programa de quan la tele no era tonta però tampoc l’havíem de mirar perquè atontava.

Allà vam veure a Quim Monzó (vídeo), es veu que la Mònica Terribas coordinava, i ja a les acaballes va anar-hi un tal Buenafuente, que allà el trobava una mica tonto. I ara que s’ha venut l’empresa ha resultat que no era tan tonto.

En qualsevol cas, aneu i baixeu-vos-els tots, que ells són el fruit del seu intelecte:

TotsRucs – Persones humanes

La presència del Calçada, Terribas, Buenafuente, Orteu, mostra que ja de ben petitets es palpen les aptituds. Així que si teniu trenta anys i no heu fet res, no us angoixeu, que tindreu una vida tranquila.